9 d’abr. 2012

MOCIÓ SOBRE EL CATALÀ OCCIDENTAL


Moció presentada al ple ordinari del mes de gener. Se sol·licita, entre d'altres, que es dignifique el català occidental en la seua varietat tortosina als escrits oficials de l'ajuntament.


El tortosí és, per definició, un dialecte que es troba entre el dialecte nord- occidental (zona de Lleida) i el dialecte valencià. És, per tant, un dialecte de transició que comparteix formes de l'un i de l'altre. La gran majoria d'estes formes normatives del dialecte de la nostra ciutat abracen el territori de la Diòcesi de Tortosa i el Matarranya i estan incloses a la Gramàtica de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra del 1918, obra que es considera l'Opus Magna de les variants morfològiques de la llengua.

Hi ha tres grans nivells d'estudi lingüístic: la morfologia, el lèxic i la fonètica. En tots tres àmbits, el tortosí té formes pròpies acceptades tant per ser parlades com escrites i estes formes representen un important signe d'identitat de les persones de Tortosa i, per extensió, també de les Terres de l'Ebre. Ens hem de sentir orgullosos de tindre este parlar tan ric, un parlar que també es pot escriure. Mostra en són diversos escriptors que en la seua obra i en alguns dels supòsits adés esmentats n'han donat exemple, com podrien ser Francesc Mestre i Noé, Jesús Moncada, Andreu Carranza, Albert Roig, Gerard Vergés, Francesca Aliern o Joan Josep Rovira Climent. Així mateix, els doctors en filologia catalana i professors de la Universitat Rovira i Virgili, Miquel Àngel Pradilla i Pere Navarro, són uns grans defensors d'usar el català occidental i en fan defensa en l'exercici de la seua professió.

També en són mostra la conferència de l'11 de setembre de 2011, pronunciada per la presidenta d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre, Dolors Queralt, que va fer una defensa de la nostra parla; el llibre d'estil del setmanari La veu de l'Ebre o el llibre 'Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre' (obra d'Aragonés, Ingla i Duran), estos dos útlims, fulls de ruta a seguir.

Considerem que és una bona manera de donar exemple i alhora fer pedagogia entre la població. Dignifica la nostra parla, signe inequívoc d'una marcada identitat, i contribueix a l'autoestima de la ciutat i a cuidar la cultura de Tortosa. El grup d'ICV ja està implementant estes propostes en les seues notes de premsa i documents. No diem que no es puguen usar les formes del català estàndard d'àmbit general, però sí demanem que es prioritzen aquelles formes escrites que més s'aproximen a la nostra manera de parlar i que l'Institut d'Estudis Catalans recull com a vàlides.

ACORDS:

1 - L’ajuntament de Tortosa es compromet a utilitzar les formes occidentals del català estàndard, acceptades per la normativa, en la seua varietat del dialecte tortosí, en els seus documents oficials, actes de plens, notes de premsa, models d'instàncies, cartelleria, lloc web, etc.

2 - La implantació d'este model es farà progressivament, evitant utilitzar formes incorrectes (com ara barbarismes) i sota l'assessorament dels serveis lingüístics de que ja disposa l'ajuntament de Tortosa i que ja venen desenvolupament una lloable tasca.

3 - Igualment, animem els regidors de l'ajuntament de Tortosa perquè tinguen cura d'anar incorporant a poc a poc estes formes del dialecte tortosí en les seues exposicions públiques, per tal de donar exemple i contribuir a dignificar la nostra parla.



ANNEX

A continuació posem alguns exemples per fer més clarificadors els tres nivells d'estudi de que parlem al text de la moció:

1- Morfologia

* Morfologia nominal - possessius: meua, seua, teua
(igual de vàlids que meva, seva, teva)
- demostratius: este, esta, estos, estes (igual de vàlids que aquest, aquesta, aquests i aquestes)
- ordinals: sext, sèptim, octau, dècim (igual de vàlids que sisè, setè, vuitè i desè)
- plurals: jóvens, hòmens, màrgens... (igual de vàlids que joves, homes, marges...)

* Morfologia verbal - subjuntius: 1a. conjugació amb 'e':
tant de bo.. jo cante, tu cantes, ell cante... (en lloc de canti, cantis, canti...)
2a. i 3a. conjugació amb 'a' i 'e' tant de bo... jo servisca, tu servisques, ell servisca... ells servisquen
(en lloc de serveixi, serveixis, serveixin...)
- presents d'indicatiu: que a la tercera conjugació accepten la 'i'. jo omplic, òbric... (en lloc de omplo i obro...)
- imperatius: llig (en lloc de llegeix)
- infinitius: que accepten dos formes, amb 'a' i 'e': nàixer, traure, xarrar... (en lloc de néixer, treure, xerrar...)
i també els de la tercera conjugació que accepten dos formes: tindre, vindre... (en lloc de tenir, venir...)
- participis: omplit, rist... (en lloc de omplert i rigut...)

2- Lèxic

raïl (arrel) redó (rodó) cementeri (cementiri) arena (sorra) espatla (espatlla) calcetí (mitjó) poal (galleda) faena (feina) roig (vermell) llima (llimona)
(per posar-ne només alguns exemples)

3- Fonètica

- paraules agudes acabades amb accent obert a la 'e', que es poden pronunciar tal com les diem, amb la 'e' tancada: cafè, admès...
- la tercera persona de verbs incoatius: pronunciar 'servix' tot i que estiga escrit 'serveix', i així amb tots els verbs d'esta forma: garantix, complix, patix...
- paraules que admeten una pronunciació africada i fricativa: realització, utilizació... Es poden dir sense pronunciar la 't'
Tots els exemples donats (i la resta no exposats i que la normativa recull), estan avalats per l'Insititut d'Estudis Catalans (IEC), que és la màxima autoritat lingüística en matèria de llengua catalana.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada